Amb l’objectiu de reconèixer el paper clau de les dones a la ciència, l’Assemblea de les Nacions Unides va establir el 2015 que cada 11 de febrer es commemori el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Des de llavors, el caràcter festiu de l’efemèride no treu ni un punt de reivindicació a un dia que pretén fomentar l’accés d’elles a la carrera científica i promoure vocacions en les nenes, en part mitjançant la visibilització de dones referents. 

La creació d’aquest dia venia precedida d’una evidència dolorosament certa: “Tot i que les dones han fet un gran progrés augmentant la seva participació en l'educació superior, encara estan poc representades en les carreres STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics)”, exposa l’Assemblea General de l’ONU. Segons l’informe Científicas en Cifras 2023, publicat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, actualment les dones representen el 71’8% de persones matriculades en estudis de grau de primer i segon cicle de Ciències de la Salut, però són només el 26’5% dels matriculats en Enginyeria i Arquitectura. “No érem gaires dones fent enginyeria a la UPC”, admet Alba Prats, enginyera biomèdica i estudiant predoctoral a l’Institut Guttmann.  

Les xifres empitjoren quan s’analitza l’evolució de la carrera investigadora. Les dones representen el 43% del personal investigador d’universitats i organismes públics de recerca, i a mesura que es puja de categoria apareix un “efecte tisora”: hi ha una proporció d’homes i dones similar en els graus D i C –investigadors predoctorals i doctors tot just titulats–, però que comença a divergir en el grau B (44’3% de dones i 55’7% d’homes) i es dispara en el grau A, el de catedràtic d’universitat: 25’7% de dones i 74’3% d’homes.  

Contribuint a la recerca des de nombrosos àmbits 

La recerca de l’Institut Guttmann no seria possible sense la feina de nombroses dones que, des d’una àmplia diversitat de camps, contribueixen a avançar en el coneixement sobre les afectacions neurològiques. Per això els hem demanat que ens expliquin qui són i les seves impressions sobre la seva faceta investigadora. “La recerca ens ajuda a poder oferir el millor abordatge als nostres pacients, però sovint ens oblidem que durant la pràctica clínica es poden obtenir dades molt valuoses. Tractar i investigar és compatible, i a més és molt satisfactori”, opina Selma Delgado Gallén, doctora en Medicina i fisioterapeuta a Guttmann Barcelona. En aquesta línia, Elena Hernández, cap d’Infermeria de l’Institut Guttmann, afegeix que “la combinació d'experiència clínica i habilitats investigadores permet desenvolupar intervencions més efectives, millorar la qualitat de l'atenció i, en última instància, elevar els estàndards de cura per beneficiar als pacients”. 

Molts són els reptes que queden per endavant. Narda Murillo, cap de Rehabilitació funcional a l’Institut Guttmann, adverteix de la necessitat que el biaix de gènere desaparegui no només en la carrera investigadora, “sinó també en la manera d’investigar. I això passa també per treballar perquè els sistemes d’intel·ligència artificial no tinguin biaixos”. Un altre objectiu és el d’eliminar el conegut com a “efecte Matilda”, que posa de manifest la negació de les aportacions i descobriments fets per les dones científiques, que sovint s'atribueixen als seus col·legues masculins. Aquest fenomen va ser descrit el 1870 per l’activista nord-americana Matilda Joslyn Gage, i un dels exemples més coneguts és el de la cristal·lògrafa britànica Rosalind Franklin, que va aconseguir la imatge que provava l’estructura de doble hèlix de l’ADN però va ser eclipsada pels seus companys Francis Crick, James Watson i Maurice Wilkins. El 1962, ells van rebre el Premi Nobel per aquesta troballa. Ella havia mort 4 anys abans. 

Aquí presentem a part de les dones que contribueixen a la recerca de l’Institut Guttmann, tant a l’Hospital de Badalona com a l’Institut de Salut Cerebral i Neurorehabilitació Guttmann Barcelona. 

1. Gemma Albi Villuendas: administrativa de l’àrea de recerca. Una de les seves tasques principals és fer de pont entre les persones voluntàries i l’equip investigador, tot treballant perquè l’experiència de tothom sigui el més fàcil i agradable possible. 
2. Laura Baranda Caso: fisioterapeuta i terapeuta ocupacional. És investigadora de l’estudi EarlyExo, sobre els efectes de l’exoesquelet Atalante en la recuperació de la marxa en pacients amb hemiparèsia en la fase aguda/subaguda.  
3. Montserrat Bernabeu Guitart: Directora assistencial de l’Institut Guttmann. Llicenciada en Medicina i Cirurgia, especialitzada en Medicina Física i Rehabilitació. Com a investigadora ha participat en nombrosos projectes europeus relacionats amb les noves tecnologies en rehabilitació i va ser directora del Projecte ICF TBI Core Sets (Projecte Internacional de Classificació Funcional Internacional per a la definició dels Indicadors Principals en el tractament del traumatisme cranioencefàlic), dut a terme amb la Ludwig-Maximilian Universitat de Munic, Alemanya.
4. Blanca Cegarra Dueñas: sociòloga, desenvolupa recerca social en l'àmbit de la discapacitat. Els seus temes d'estudi inclouen la participació a la societat, les barreres contextuals, la inclusió social, el capacitisme, la vida independent i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, entre d’altres. 
5. Sandra Cunyat Martínez: infermera. La seva recerca està enfocada en la sexualitat, l’embaràs i la maternitat en dones amb malalties neurològiques, principalment lesió medul·lar.  
6. Selma Delgado Gallén: fisioterapeuta especialitzada en neurorehabilitació i neuromodulació. Ha realitzat el seu doctorat en el marc de la Barcelona Brain Health Initiative, concretament en l'estudi del dolor crònic i la seva relació amb la salut cerebral. També treballa dins del projecte de recerca PREHABILITA, dirigit a reduir les seqüeles físiques i cognitives de la cirurgia de tumors cerebrals. 
7. Imma Estella Vacas: gestora econòmica de projectes de recerca. S’encarrega d’assegurar una correcta gestió dels fons de tots els projectes de l’Institut Guttmann, independentment de la línia de coneixement a la qual pertanyin.  
8. Cari Fernández Mira: infermera, realitza el doctorat en el Programa d'Infermeria i Salut de la Universitat de Barcelona. Els seus interessos com a investigadora se centren en millorar la qualitat de les cures a les persones amb discapacitat d'origen neurològic, des d'una perspectiva centrada en l'ètica de la cura. 
9. Macarena Gil Pagés: neuropsicòloga. Investiga estratègies d’enfrontament que afavoreixin la salut mental i un pla de vida saludable en els familiars que actuen com a cuidadors de pacients amb dany cerebral adquirit. 
10. Elena Hernández Pena: infermera. El seu  interès principal radica en investigar i desenvolupar intervencions innovadores i efectives per a les cures infermeres en l’àmbit de la neurorehabilitació, amb l'objectiu d'optimitzar el benestar dels pacients, a més de donar visibilitat al camp de la infermeria.  
11. Hatice Kumru: neuròloga, neurofisiòloga, Doctora per la Universitat de Barcelona i membre científic del IRP (International Research of Paraplejia). Té més de 100 publicacions en revistes nacionals i internacionals. La seva recerca se centra en la neuromodulació, l’estimulació no invasiva a nivell del sistema nerviós perifèric i central en la lesió medul·lar i el dany cerebral, la neurofisiologia i les teràpies de cèl·lules mare. 
12. Cecilia Mariño Fernández: farmacèutica hospitalària, membre del Grup de Recerca Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia (FCFT), consolidat i finançat per la Generalitat de Catalunya. Les seves principals línies de recerca són l'estudi de dades en vida real de pacients en tractament d'esclerosi múltiple, l'estudi de la repercussió de l'atenció farmacèutica en la prevenció i tractament de l'osteoporosi en pacient amb lesió medul·lar i l'estudi de les intervencions de l'equip PROA (Programa d'optimització d'ús antimicrobià) en la pràctica clínica diària.  
13. Virginia Martínez Santana: farmacèutica hospitalària. Lidera un estudi independent centrat en identificar factors predictors que ajudin a optimitzar el tractament farmacològic des de l’inici en pacients amb dolor neuropàtic per lesió medul·lar.  
14. Anna Menén Sánchez: psicòloga-musicoterapeuta. Col·labora en el desenvolupament i validació d’eines de valoració basades en música per a adults, infants i adolescents amb trastorns de consciència (MATADOC i MuSICCA) en anglès i espanyol. Així mateix, ha desenvolupat juntament amb un equip investigador internacional unes orientacions adreçades a persones cuidadores per realitzar estimulació musical en infants i adolescents amb trastorns de consciència. 
15. Montserrat Morcillo Marín: infermera urodinamista. Ha fet recerca relacionada amb el sondatge intermitent i amb la medicació per disminuir les obstruccions de sondes permanents. 
16. Narda Murillo Licea: fisioterapeuta, Doctora en Neurociències. La seva recerca ha abordat temes com la telerehabilitació i l’aplicació de la realitat virtual, contribuint a la comprensió i millores de les intervencions terapèutiques. 
17. Ester Parra Serrano: logopeda especialista en llenguatge, en TIC aplicades a la comunicació i deglució i teràpia miofuncional infantil. Doctoranda a la Universitat de Barcelona i integrant del grup de recerca GRECIL (Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge), realitzant estudis sobre el Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge. 
18. Alba Prats Bisbe: enginyera biomèdica. Va començar a Guttmann fent pràctiques curriculars en un projecte de recerca sobre la vibroteràpia. Avui dia està fent el doctorat, centrat en les aplicacions de la tecnologia de la realitat virtual com a eina de suport a la neurorehabilitació de persones amb dany cerebral.  
19. Alina Ribes Martínez-Marquez: treballadora social i doctoranda en Treball Social. La seva recerca se centra en la importància de la participació de les persones amb discapacitat a la societat, identificant les barreres i els facilitadors existents i analitzant-ne l’impacte en la seva participació. 
20. Alba Roca Ventura: neuropsicòloga. La seva recerca se centra en dues àrees principals: la millora i promoció de la salut cerebral, i la promoció de la neuroplasticitat en tumors cerebrals per millorar la seva extirpació i reduir les seqüeles associades. 
21. Marta Rudilla Torres: exerceix com a administrativa a l'Oficina de Recerca, Docència i Innovació de l'Institut Guttmann, treballant en la gestió, control i supervisió dels diferents estudis que es duen a terme. La seva feina assegura una coordinació i execució eficients dels projectes. 
22. Rocío Sánchez-Carrión Abascal: neuropsicòloga, Doctora en Neurociències. Compagina el treball clínic en la rehabilitació neuropsicològica de pacients amb dany cerebral adquirit i l’atenció a les seves famílies amb la recerca de l’aplicació de la plataforma de telrehabilitació cognitiva Guttmann, NeuroPersonalTrainer®.  
23. Irene Sánchez Serrano: metgessa rehabilitadora, referent de la unitat de Rehabilitació infantil i experta en disfàgia. Actualment és co-investigadora en un assaig clínic multicèntric sobre l’ús d’exoesquelets per a la millora de la marxa en pacients d’ictus subaguts. 
24. Claudia Teixidó Font: metgessa rehabilitadora, investiga en els camps de la lesió medul·lar i l’obesitat neurogènica. 
25. Margarita Vallès i Casanova: Doctora en Medicina, especialista en Rehabilitació i Medicina Física. El seu àmbit d'investigació és l'intestí neurogen i ha col·laborat en la investigació sobre teràpia cel·lular de la lesió medul·lar, obesitat neurògena i gèrmens multiresistents, entre altres temes.  
26. Èlia Vilageliu Jordà: neuropsicòloga. La seva línia de treball està centrada en pacients que han patit un traumatisme cranioencefàlic i es troben en fase d’amnèsia posttraumàtica, amb l’objectiu d’avaluar els símptomes neuropsicològics, el patró de recuperació de l’APT i la intervenció terapèutica.