La Hanna va al segon curs de les classes del Màster en Neurorehabilitació de l'Institut Guttmann amb el seu nadó en braços; els seus companys i professors troben en aquest gest una cosa normal i tots ho prenen amb naturalitat. Quan el nadó ho necessita, la Hanna surt de classe i busca un lloc tranquil per donar el pit al seu nadó Sander de quatre mesos. Hem volgut saber una mica més de la història de Hanna Kalajas, nascuda a Estònia fa 26 anys i resident a Vilassar de Dalt.

Com i quan arribes a Espanya?

Vaig arribar fa dos anys. Vaig conèixer en Gael, el meu xicot, que és meitat belga meitat espanyol, ballant salsa. Ell és ballarí semiprofessional! I bé, ens vam enamorar i volíem estar junts... Jo en aquell moment estava estudiant fisioteràpia i em faltaven només quatre mesos per acabar el màster.

I vas decidir venir a viure aquí?

Sí, vaig buscar a través d'internet on podia continuar amb els meus estudis i vaig trobar l'Institut Guttmann. I vaig començar a investigar... a Estònia ja havia sentit parlar d'aquest hospital i em vaig sorprendre de que sigui tan conegut aquí, així que em va semblar que era la millor opció per continuar amb els meus estudis.

Parla'ns de Guttmann...

L'Institut Guttmann és un hospital molt interessant, amb casos que mai havia vist. És innovador, modern... hi ha aparells i tecnologia que desconeixia! Tots els professionals amb els que he pogut parlar són molt bona gent i divertits, càlids i oberts i ens han acollit molt bé. Estic segura que el prestigi i la reputació d'un hospital com Guttmann em pot obrir portes a nivell professional.

I el Màster en Neurorehabilitació, què et sembla?

Hi ha alguns mòduls molt interessants, els que són més pràctics i dedicats a la fisioteràpia, però destacaria el conjunt del curs pel seu enfocament multidisciplinari i diferencial.

Quin són els teus objetius respecte al màster?

Ara mateix vull acabar els estudis i després, m'agradaria dedicar-me a la neurorehabilitació o la fisioteràpia en algun hospital. Crec que el fet de ser estona i parlar rus em pot obrir portes a nivell professional amb pacients de fora, però... encara he de millorar el meu rus!

Ens agradaria que ens parlis de la teva faceta de mare.

Jo volia ser mare ja fa algun temps i fa un any vam decidir ser pares. En Sander va néixer fa 4 mesos i és increïble! A més en el segon any del màster les classes no són totes presencials així que m'ho puc combinar molt bé per tenir cura d'ell. I ara que he començat amb les pràctiques i que he d'estar més hores a l'hospital, tinc l'ajuda de la Marina, una amiga que té cura d'en Sander quan jo no puc.

Com han reaccionat els teus companys i l'hospital en saber que venies a les classes amb el teu fill?

Em va sorprendre molt... quan vaig preguntar si podia venir amb en Sander i així continuar amb la lactància, ningú em va posar cap problema, al contrari, tot van ser facilitats. I els meus companys també ens han rebut molt bé. Estic molt agraïda a tothom pel tracte.

I les pràctiques, com les portes?

L'any passat ja vaig fer pràctiques de fisioteràpia i fisioteràpia infantil i ara les estic fent amb el grup de musicoterapia, amb l'Alba Domench.