L’Institut Guttmann forma part d’un consorci de l’Alzheimer’s Drug Discovery Foundation (ADDF) que té com a objectiu investigar el valor diagnòstic de la veu i la parla com a marcadors del desenvolupament d’Alzheimer i altres patologies neurodegeneratives. Concretament, l’Institut Guttmann hi participarà a través d’una cohort de subjectes sans provinents de la Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), un estudi iniciat el 2017 que té com a objectiu conèixer i entendre com a es pot mantenir la salut del cervell al llarg del temps.
El projecte recollirà durant 3 anys dades sobre la veu i l’estat cognitiu de 500 voluntaris/àries de la BBHI d’entre 45 i 70 anys, que rebran una tauleta a través de la qual hauran d’enregistrar la seva veu cada 3 mesos, realitzant diverses tasques com ara descriure una imatge o repetir una història. Aquestes persones ja porten 5 anys proporcionant informacions sobre la seva salut, com ara ressonància magnètica, analítica o qüestionaris sobre estils de vida. Totes aquestes dades es compartiran perquè s'analitzin conjuntament amb la de la resta de cohorts participants.  
L’Institut Guttmann és l’únic membre del consorci que aportarà subjectes sans a l'estudi. D’aquesta manera, les dades que proporcioni serviran per caracteritzar els valors de normalitat en comparació amb les de les altres cohorts, proporcionades per la Fundació Pasqual Maragall (Catalunya), la Boston University i la University of Texas-San Antonio (USA), l’Emory University i The Australian Imaging, Biomarker & Lifestyle Flagship Study of Ageing (Austràlia). L'objectiu és arribar fins als 3.000 participants i la BBHI és la cohort que més n’aportarà, amb 500.

Principal amenaça per a la salut pública
Segons l’Organització Mundial de la Salut, els trastorns neurològics i mentals són la principal amenaça per a la salut pública avui dia: les patologies que afecten el cervell ja tenen una prevalença més elevada que el càncer i les malalties cardiovasculars. Això es deu en gran part a l’envelliment de la població, ja que una edat avançada és el principal factor de risc per al desenvolupament d’aquestes malalties. Les Nacions Unides preveuen que al 2050 hi haurà al món el doble de persones majors de 65 anys que menors de 15. 
En aquest context, la detecció precoç de les patologies neurodegeneratives és clau per al desenvolupament d’estratègies d’intervenció que en minimitzin l’impacte. En els últims anys, l’anàlisi de la veu i la parla s’ha perfilat com a possible marcador dels estadis preclínics de la malaltia d’Alzheimer. “Gràcies a les noves tecnologies, els investigadors poden recopilar i analitzar informació sobre el discurs i el llenguatge de manera remota i eficient al llarg del temps –explica Javier Solana, coordinador de Recerca de l’Institut Guttmann i co-IP del projecte a l’Institut Guttmann, juntament amb Gabriele Cattaneo–. Aquestes eines poden mesurar aspectes acústics, lèxics i sintàctics del discurs, així com característiques del llenguatge escrit associades a la malaltia d’Alzheimer. No només informació contextual o semàntica, sinó també aspectes com ara el to, les pauses, la tremolor o l'amplitud”, continua.
No obstant això, per a l’anàlisi d’aquests factors és necessari el desenvolupament de tècniques d’intel·ligència artificial que analitzin la veu i la parla amb molta precisió. Amb aquest objectiu, el consorci crearà un repositori complet de mostres de parla que representin diferents accents, idiomes, components de parla i llenguatge i estadis de la malaltia d’Alzheimer.