La neurotecnologia en rehabilitació, o les tecnologies de neurorehabilitació, és un camp en ràpida expansió que l'Institut Guttmann investiga com a complement o eina de la neurorehabilitació i que ja està aplicant a la pràctica clínica diària.
A més de les teràpies amb robots, en els darrers anys i gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació, han sorgit un altre ventall de tecnologies que s'han anat incorporant com a possibles eines complementàries de la teràpia convencional o fins i tot de teràpies robòtiques. Noves estratègies d'anàlisi i processament de senyals, processadors més petits i ràpids, nous avenços en qualitat d'imatge i nous sensors inercials han fet possible interaccionar de manera no coneguda, fins ara, amb el sistema nerviós central, a més de conèixer amb més detall els mecanismes fisiopatològics subjacents a les lesions d'origen neurològic.
Robòtica
La rehabilitació robòtica ofereix un entrenament altament controlat, repetitiu i intensiu. Permet reduir la càrrega física per al fisioterapeuta, i proporciona avaluacions objectives i quantitatives de la progressió dels pacients al llarg del procés de rehabilitació. L'ús de robots de rehabilitació de la marxa va començar el 1994 amb el desenvolupament del Lokomat. Des de llavors s'han desenvolupat diferents robots de rehabilitació. Per exemple, els nostres pacients es beneficien ja de la utilització d'exoesquelets per a la rehabilitació de la marxa o de braços robòtics per a la recuperació de l'extremitat superior.
Exoesquelets
Els exoesquelets portàtils s'estan convertint en un dispositiu revolucionari per a la rehabilitació de la marxa, degut tant a la participació activa requerida per part de l'usuari que promou la seva activitat física, com a la possibilitat de ser utilitzat com a dispositiu d'assistència en un entorn domèstic. Els exosquelets són sistemes “vestibles” que consten d'una estructura mecànica, motors elèctrics, sensors, un ordinador i bateries. En general, el principi de funcionament d'un exosquelet per a la rehabilitació de la marxa és que a partir de la informació captada pels sensors i els algoritmes avançats, l'ordinador detecta la intenció de l'usuari de fer el pas. Un cop detectat, l'ordinador planifica el tipus de moviment que ha d'efectuar l'exoesquelet per fer el pas i llavors s'envia als motors, que s'encarreguen d'executar aquest moviment en sinergia amb l'usuari.
Estimulació cerebral no invasiva
El cervell és un òrgan dinàmic sensible als canvis ambientals, tant interns com externs. En els darrers anys, la neurociència ha començat a comprendre millor aquests mecanismes de plasticitat neuronal.
L'estimulació magnètica transcranial (EMT) i l'estimulació elèctrica cerebral són tècniques no invasives, que ens permeten modular alguns d'aquests canvis neurals de manera segura i indolora, i que es pot combinar amb altres tècniques per millorar-ne l'eficàcia.
Realitat virtual
La realitat virtual és una eina útil, actual i amb capacitat d’avaluar i intervenir en escenaris virtuals que poden ser utilitzats per a la rehabilitació motora. Gràcies als acceleròmetres i els trackers inercials, els dispositius de realitat virtual són capaços de detectar amb gran precisió l'orientació de l'usuari.
La realitat virtual és, doncs, un camp d'innovació i de recerca translacional aplicada a la pràctica clínica, que correctament utilitzada, configurada i supervisada pels professionals, contribueix a la recuperació del pacient.
Interfícies neuronals
Les interfícies neuronals són solucions d'enginyeria adreçades a restaurar les connexions cerebrals que permetin tornar a coordinar-se a l'organisme i promoguin la recuperació de les persones. Es basen en el fet que els sistemes humans neuronals generen, transmeten i processen senyals electroquímics, part dels quals és possible interpretar i estimular.
Monitorització
Una tecnologia prometedora basada en sensors portàtils o wearables, com els acceleròmetres i les unitats de mesura inercial que, gràcies al fet que es poden connectar a diferents llocs anatòmics, permeten monitoritzar el tipus, quantitat i qualitat de les activitats quotidianes i la teràpia. Amb aquesta eina d'avaluació s'obtenen dades objectives, contínues i sensibles relacionades amb el procés de rehabilitació de les persones.
