Els trastorns addictius són una condició psiquiàtrica complexa amb un gran impacte personal i social. A Espanya s’estima que afecten un 5% de la població, amb un cost econòmic estimat de 1.500 euros per persona i any. Ara, un editorial publicat a la revista Adicciones repassa els estudis realitzats combinant la neuroimatge i les tècniques de neuromodulació com a alternativa terapèutica per a les addiccions, plantejant diferents vies que permetrien personalitzar aquestes intervencions. Segons Kilian Abellaneda, investigador postdoctoral de l’Institut Guttmann i primer autor de l’article, aquest escenari “hauria de permetre potenciar l’èxit terapèutic en els pacients amb trastorns addictius, contribuint també a reduir l’estigma que s’hi associa”.
Els tractaments actuals per a les addiccions tenen una eficàcia molt limitada i s’ha avançat molt poc en els últims anys en el seu desenvolupament. De fet, no hi ha fàrmacs contra l’addicció a la cocaïna i el cànnabis, i en el cas de l’alcohol només existeix el disulfiram, desenvolupat fa prop d’un segle i els efectes adversos del qual limiten molt el seu ús. En aquest context, el paper dels circuits cerebrals implicats en les addicions permet albirar nous enfocaments terapèutics.

Dues xarxes principals
Els estudis de neuroimatge han demostrat que hi ha dues xarxes cerebrals principalment implicades en les conductes addictives. D’una banda, la xarxa de saliència (SN), la hipoactivitat de la qual seria la causa de la dificultat per frenar l’impuls de consumir. D’altra banda, la xarxa ventromedial, coneguda també com el circuit de recompensa cerebral, que en estats d’hiperactivitat genera l’ànsia de consumir.
La majoria d’estudis amb tècniques de neuromodulació per tractar les addiccions s’han centrat en l’estimulació magnètica transcranial repetitiva (rTMS) i l’estimulació elèctrica transcranial per corrent directe (tDCS). Mitjançant aquestes tècniques, principalment s’ha intentat augmentar la xarxa de saliència per frenar l’impuls de consumir. En aquest sentit, estudis de 2003 i 2014 van aconseguir reduir significativament el consum de cigarretes o de drogues, respectivament. 
En els casos en què s’ha intentat reduir l’activitat de la xarxa ventromedial per disminuir l’ànsia de consum, els estudis disponibles han demostrat que els efectes no són els mateixos en tots els individus, a causa dels factors biològics que determinen les diferències neurològiques de cada persona.

Dos factors essencials: personalitzar i predir
“Les tècniques de neuromodulació son una alternativa prometedora, donat el seu potencial per modificar de manera precisa el funcionament de diferents àrees i xarxes neurals. Però hi ha dos elements crucials en l’aplicació terapèutica d’aquestes tècniques per a les addiccions: la importància de personalitzar al màxim les intervencions i l’estudi de factors predictors de l’eficàcia terapèutica”, exposa Abellaneda.
En el cas de la personalització, l’article subratlla l’èxit d’estudis en el camp de la depressió que combinaven l’ús de la neuroimatge amb l’estimulació cerebral, i que aquesta metodologia podria traslladar-se al camp de les addiccions donat que els dos trastorns afecten àrees cerebrals amb certes similituds. Quan a l’estudi dels factors predictors, l’editorial destaca que encara s’han d’identificar marcadors escalables a la pràctica clínica, però que “és raonable imaginar un futur proper en què el pacient amb una addicció pugui ser estudiat mitjançant tècniques de neuroimatge per establir amb exactitud quins són les àrees cerebrals específiques a estimular”, explica Abellaneda.