La intervenció millora la memòria verbal i promou canvis neuroplàstics en les xarxes cerebrals relacionades amb la cognició 

Un equip de professionals de diferents centres de Catalunya ha publicat a la revista NeuroImage: Clinical un estudi que demostra l’eficàcia de la rehabilitació cognitiva amb l’eina Guttmann, NeuroPersonalTrainer (GNPT) en persones amb esclerosi múltiple (EM). El treball, realitzat a l’Hospital Clínic de Barcelona, conclou que la rehabilitació cognitiva mitjançant GNPT en pacients amb EM no només té un efecte positiu en la memòria verbal, sinó que també incrementa la connectivitat de les xarxes cerebrals relacionades amb la cognició. Les troballes reforcen el valor de la rehabilitació cognitiva com a eina per a la millora de les habilitats cognitives i la plasticitat neuronal, reafirmant la seva utilitat com a intervenció fiable per a la gestió clínica dels dèficits cognitius en pacients amb EM. 

L’objectiu de l’assaig era avaluar si la rehabilitació mitjançant GNPT pot millorar la funció cognitiva i induir canvis mesurables en la connectivitat cerebral de pacients amb EM. Per fer-ho, es va treballar amb 70 pacients diagnosticats amb EM, que es van dividir en dos grups: un que va rebre tractament cognitiu actiu, amb exercicis de dificultat creixent adaptats al seu rendiment individual, i un grup control que va rebre un tractament estàtic de baixa intensitat. L’entrenament es va fer durant 12 setmanes i es van avaluar les funcions cognitives abans i després del programa, així com al cap de 10 mesos de seguiment. A més, es van realitzar ressonàncies magnètiques cerebrals abans i després de la intervenció. 

Resultats significatius en memòria verbal i connectivitat cerebral 

Els resultats mostren que el 55% dels pacients que van rebre el tractament actiu van millorar la seva memòria verbal de manera significativa, en comparació amb el 34% del grup control. Encara que al cap de 10 mesos es va observar una disminució parcial del rendiment cognitiu (−25% en el grup actiu i −17% en el grup estàtic), el nivell de memòria verbal es mantenia per sobre de les puntuacions inicials abans de la intervenció, indicant un efecte sostingut a mitjà termini. 

Aquesta millora va anar acompanyada d’un augment en la connectivitat de les xarxes cerebrals associades amb la cognició, en concret en regions multimodals implicades en la memòria i el processament de la informació. Aquests canvis van ser més pronunciats en el grup que va rebre el tractament actiu i en aquells amb deteriorament cognitiu més sever. “Això demostra que la rehabilitació cognitiva pot provocar canvis estructurals en les xarxes neuronals, reflectint un augment de la plasticitat cerebral”, explica la Dra. Rocío Sánchez-Carrión, neuropsicòloga de l’Institut Guttmann especialitzada en rehabilitació neuropsicològica i telerehabilitació cognitiva. 

També es va comprovar que l’eficàcia del tractament variava segons el grau de deteriorament cognitiu previ dels pacients. Els participants amb deteriorament cognitiu sever només van mostrar millores significatives amb el tractament actiu, mentre que els que tenien un deteriorament lleu van experimentar millores amb els dos tipus de tractament. “Això subratlla la importància d’adaptar la intensitat de la intervenció cognitiva a les necessitats de cada pacient i reforça el valor de les solucions personalitzades com GNPT”, conclou Sánchez-Carrión.