L’evidència científica ha demostrat que un estil de vida actiu podria tenir un impacte positiu en l’envelliment i, específicament, en allò relatiu a la salut cerebral. Dins d’aquest àmbit, la recerca ara se centra en entendre millor l’impacte de les intervencions relacionades amb l’exercici aeròbic i l’entrenament cognitiu, per tal de poder oferir tractaments personalitzats segons el perfil de cada individu. Amb aquest objectiu, investigadors de l’Institut Guttmann han participat en un assaig, liderat per la Universitat de Barcelona, en què es demostra que la realització d’entrenament cognitiu de manera regular pot generar canvis estructurals a nivell cerebral.  

Els resultats provenen del Projecte Moviment, un assaig amb prop d’un centenar de participants que tenia com a objectiu determinar els efectes a curt termini de l’exercici aeròbic, de l’entrenament cognitiu i de la combinació d’ambdós en adults sans a partir de 50 anys. L’ estudi s’ha publicat a la revista Frontiers in Human Neuroscience.

L’assaig va durar 12 setmanes i es van crear 4 grups de persones d’entre 50 i 70 anys: un grup realitzava exercici aeròbic, un altre  entrenament cognitiu, un tercer  combinava ambdues pràctiques i un altre feia de grup  control i que no realitzava cap de les dues activitats. Els participants del primer grup van realitzar exercici aeròbic a casa, d’una intensitat que va augmentar progressivament al llarg de les 12 setmanes que va durar la intervenció. Els del segon grup van realitzar sessions de 45 minuts d’entrenament cognitiu mitjançant Guttmann NeuroPersonalTrainer®, plataforma de telerehabilitació desenvolupada per l’Institut Guttmann amb l’objectiu d’oferir tractaments personalitzats a pacients amb patologies que cursen amb dèficits cognitius. Els integrants del grup combinat van realitzar les dues activitats, mentre que al quart grup se li va demanar que no alterés el seu estil de vida.

Augment de les connexions cerebrals

Els resultats indiquen que el grup que va realitzar exercici cognitiu –5 dies a la setmana durant 12 setmanes, 45 minuts per dia– va experimentar un increment significatiu en el volum del precúneus, una part del lòbul parietal superior del cervell. El precúneus juga un paper fonamental en la cognició, ja que està molt implicat en els processos d’integració de tasques, imatges visual-espacials i recuperació de la memòria episòdica. Els investigadors assenyalen que, malgrat aquest increment del volum cerebral, no s’ha detectat una diferència en la capacitat cognitiva del grup. “Haurem de seguir investigant quines conseqüències tenen aquests canvis estructurals en el cervell –matisa Alberto García-Molina, neuropsicòleg adjunt de l’àrea de Neuropsicologia de l’Institut Guttmann i co-autor de l’article–. Com per exemple si aquests canvis tenen una repercussió a nivell funcional en les activitats de la vida diària”.

Respecte a altres possibles condicionants que puguin influir en la salut cerebral, els investigadors han detectat que el gènere pot actuar com a moderador dels canvis cerebrals, suggerint un benefici major en els homes que en les dones. “A més, els nostres resultats quadren amb estudis previs d’altres grups de recerca que indiquen que l’efecte d’aquest tipus d’intervencions és major si l’assaig té una durada més llarga i inclou participants de més edat, on ja hi ha una pèrdua significativa de volum cerebral”, afegeix Josep Maria Tormos, Director de Recerca de l’Institut Guttmann i també co-autor de l’article. Tot i així, els investigadors subratllen que caldran més estudis que tinguin en compte diferents paràmetres, com ara l’estil de vida de cada individu, per continuar la recerca.