En el nostre dia a dia, sovint exigim al cervell que treballi en dues tasques independents i no relacionades. Aquesta activació combinada del cervell per a dues activitats, com per exemple caminar i comptar mentalment, es coneix com a “dual tasking” en contraposició amb el “single tasking”, que implica fer només una activitat. Un estudi publicat a la revista The Lancet Healthy Longevity, realitzat en el marc d’una col·laboració entre l’Institut Guttmann i investigadors de la Harvard Medical School (Boston, EUA), indica que la capacitat de passar de fer una sola tasca a fer-ne dues de simultànies disminueix a partir dels 54 anys, i que aquesta capacitat està condicionada per la funció cognitiva de cada persona.

L’execució d’una tasca dual depèn en gran part de las capacitats cognitives, especialment de la capacitat del cervell per treballar informació sense perdre la pista del que estem fent i de la velocitat a la qual pot processar aquesta informació. Per a aquest estudi, els investigadors han analitzat el dual task cost, és a dir, la diferencia de rendiment quan passem d’executar una tasca a dues. “Es mesuren factors com la velocitat de la marxa o la variació entre les passes, ja que mentre estàs fent restes dediques més recursos a calcular i això porta a un ritme més inconstant de la marxa”, explica Gabriele Cattaneo, investigador de l’Institut Guttmann i primer autor de l’estudi.

Possible marcador de canvis cognitius
L’estudi es va realitzar amb 640 adults d’entre 42 i 64 anys pertanyents a la cohort de la Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), un projecte de l’Institut Guttmann destinat a conèixer i entendre com podem mantenir la salut del cervell al llarg del temps. Cada participant va realitzar 45 segons de caminada pausada i 45 segons de caminada realitzant restes de tres en tres. Segons els resultats, l’increment del dual task cost es dona a partir dels 54 anys, una dècada abans del que es considera “inici de la vellesa”, als 65 anys. Segons Cattaneo, “això és rellevant perquè la cinquantena és la franja d’edat en què sovint comencen la majoria de malalties neurodegeneratives, encara que sense manifestar símptomes. Amb aquest estudi demostren que el dual task no és només una mesura de la marxa, sinó d’aspectes cognitius relacionats amb l’edat, i podria convertir-se en un marcador de canvis cognitius en estadis preclínics de patologies molt senzill de realitzar, ja que només es necessiten un dispositiu electrònic i 5 minuts”.

Els investigadors també han detectat que, a partir dels 54 anys, l’increment del dual task cost degut a l’edat depèn en un 43% també de la funció cognitiva de cada persona, que són el conjunt de processos mentals que permeten rebre, processar i elaborar la informació. “Hem demostrat que la funció cognitiva actua com a mediadora. Edat i dual task cost no estan relacionats independentment de la cognició, sinó que l’afectació de l’edat en el dual task vindrà condicionada en un 43% per la cognició”, conclou Cattaneo.