La manca d’activitat física pot comportar seriosos problemes de salut, especialment en les persones que tenen una lesió medul·lar, per la qual cosa la implementació de programes de promoció de l’activitat física en el lleure és crucial en aquest col·lectiu. Un estudi de l’Institut Guttmann, en el qual també han participat la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona, ha analitzat per primer cop com la independència funcional (entesa com la capacitat d’una persona per fer les activitats de la vida diària de manera independent, sense suport) modera la relació entre les barreres sòcio-ecològiques i l’activitat física en les persones en cadira de rodes a causa d’una lesió medul·lar. Segons els resultats, publicats a la revista Archives of Physicial Medicine and Rehabilitation, les dones i les persones grans experimenten més barreres en aquest àmbit i, en conseqüència, és important dissenyar programes específics per potenciar en elles l’activitat física.

L’estudi es va realitzar amb 207 persones en cadira de rodes sense afectació cognitiva, d’entre 18 i 65 anys i amb més d’un any de lesió. El 22’7% eren dones, amb una mitjana d’edat de la cohort de 47,5 anys.  En general, es va detectar una alta prevalença de barreres per a l’activitat física en el lleure (AFL): d’un total de 29 barreres, 18 van ser reportades per més del 40% dels participants i, d’entre aquestes, 7 van ser reportades per més del 60%.  Aquestes 7 barreres predominants es classifiquen de la següent manera: 2 d’intrapersonals (“tenir dolor” i “estar cansat”), 3 d’organitzacionals (“manca d’adaptació dels espais exteriors”, “manca de programes o activitats adaptats en els centres d’esport” i “cost econòmic massa elevat”) i 2 de comunitàries (“sots al carrer, voreres o places d’estacionament” i “voreres inaccessibles”).

Quant a la severitat, les barreres que van ser qualificades més sovint com a “importants”  van ser la manca de vestuaris i dutxes accessibles al centres esportius; la manca de marketing inclusiu en els centres; la manca de transport adaptat per arribar als centres; la manca de programes i activitats adaptades als centres i les voreres inaccessibles.

Comunicació efectiva dels beneficis de l’activitat física

Segons els resultats obtinguts, les persones participants amb menor independència funcional (IF) i les dones perceben més barreres intrapersonals i organitzacionals. L’investigador de l’Institut Guttmann Àlex Castan, llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i primer autor de l’article, indica que les principals barreres intrapersonals són el dolor i la fatiga. “Paradoxalment, l’activitat física pot ser útil per reduir ambdues coses, per la qual cosa és important que els professionals de l’activitat física adoptin estratègies per comunicar de manera efectiva el rol de l’activitat física en el lleure per millorar aquests dos factors”, afegeix.

Quant a les barreres interpersonals, afecten més les persones grans i amb menys IF, mentre que les barreres comunitàries són majors per a les persones que no tenen feina. “Això podria ser perquè les persones amb una feina remunerada generalment tenir més diners i poden viure a zones més accessibles. A més, solen tenir més independència funcional, la qual cosa repercuteix en una menor percepció de barreres”, explica Castan. En aquest sentit, l’investigador apunta que “l’equipament per treballar a casa i les aplicacions per fer activitat física en remot poden ser una bona alternativa perquè són millors que la inactivitat, però no proveeixen de tot el benefici potencial de l’activitat física, ja que se’n perd la dimensió social”.

Tot plegat, indica que el desenvolupament d’intervencions per fer front a les barreres sòcio-ecològiques en l’AFL han de tenir en compte factors sociodemogràfics i el nivell d’independència funcional de la persona. Això es tradueix, segons els autors, en posar una atenció extra en els programes adreçats a col·lectius determinats.​ 

Accés a l'article a text complet aquí.