És habitual que al principi resulti difícil imaginar una vivència de la sexualitat diferent de la coneguda fins ara, i apareixen dubtes sobre les competències pròpies.
La discapacitat d'origen neurològic, produïda per una lesió medul·lar o un dany cerebral adquirit, pot tenir un efecte directe sobre la resposta sexual, que dependrà del tipus, el grau i la localització de la lesió. Si bé essencialment les alteracions són d'origen orgànic, també poden tenir repercussions emocionals importants en la vida de la persona.
En aquesta fase aguda o subaguda, la incertesa, l'acceptació del propi cos o la pèrdua d'autoestima poden interferir en l'interès o el desig sexual. Però a mesura que la persona avança en el seu procés d'adaptació, recupera l'estabilitat emocional i una seguretat més gran en el seu estil de vida i la motivació en el pla sexual emergeix de nou progressivament.
A més, el millor coneixement dels mecanismes neurofisiològics que regulen la resposta sexual, l'aparició de nous fàrmacs, els avenços electrònics i tècniques microquirúrgiques, així com estudis sobre els factors cognitius i emocionals, són algunes de les prometedores vies de solució per a molts dels problemes que afecten la població amb algun tipus de discapacitat neurològica.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la sexualitat es defineix com “un aspecte central de l'ésser humà, present al llarg de la seva vida. Comprèn el sexe, les identitats i els papers de gènere, l'erotisme, el plaer, la intimitat, la reproducció i l'orientació sexual. Es viu i s'expressa mitjançant pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, conductes, pràctiques, papers i relacions interpersonals”.
Les particularitats de cada persona definiran la sexualitat després de la lesió neurològica
No hem d'assumir que les persones amb discapacitat tenen una resposta sexual homogènia, sinó que estarà condicionada per les característiques de les seqüeles, pel tractament farmacològic rebut, per la reacció psicològica pròpia i de la parella, així com per l'experiència prèvia. cosa que inclou creences, valors i història sexual.
Així doncs, hi ha tantes maneres de viure la sexualitat, com actituds amb què s'afronta la discapacitat i aquesta no anul·la les expressions lliures i responsables de la capacitat sexual.
Des de la Unitat de Sexualitat i Reproducció Assistida (USRA) de l'Institut Guttmann, creada el 1986, oferim informació de les possibles conseqüències de la discapacitat, detectem possibles trastorns psicològics i patrons disfuncionals que interfereixin, assessorem i capacitem l'interessat/a la parella i oferim teràpia sexual i relacional individualitzada i/o en parella (tallers d'autoconeixement, sensibilització corporal, relaxació, imatgeria mensual i altres tècniques sexuals).
A l'Institut Guttmann, reconeixem el maneig de la sexualitat i la fertilitat en persones amb malalties neurològiques com una part importantíssima de l'abordatge neurorehabilitador integral, entenent la sexualitat, com a element positiu i enriquidor de la vida de la persona.
Fertilitat i reproducció
Els progressos del tractament mèdic i quirúrgic han permès que la discapacitat d'origen neurològic no suposi l'esterilitat. En el cas de les dones, exceptuant la fase inicial després d'adquirir una lesió medul·lar, on es pot produir una amenorrea transitòria, la seva capacitat reproductiva no està interferida. I en el cas dels homes, les tècniques de recollida de semen i de maneig permeten oferir solucions a pràcticament totes les parelles.
A més, les tècniques de reproducció assistida (inseminació artificial, fertilització in vitro, microinjecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides) han possibilitat la maternitat i la paternitat de les persones que veuen afectades en alguna mesura les seves possibilitats de reproducció.
Referències:
Cambredó, M.V. (2018). “La Salud Sexual y Reproductiva”. Revista Sobre Ruedas, 98, 35-36.
Rodríguez, Dra. D.; Vidal Dr. J. (2018). “Sexualidad y fertilidad en la mujer con una enfermedad neurológica”. Revista Sobre Ruedas, 98, 13-17.
Vidal, Dr. J.; Curcoll Gallemí, M. LL. (2006). La Unidad de Sexualidad y Reproducción asistida del Institut Guttmann. Revista Sobre Ruedas, 68, 2-5.
Vidal, Dr. J. (1998). “Neurorrehabilitación y Fertilidad”. Revista Sobre Ruedas, 41, 2-3.
Brasseco, Dr. M. (1998). “Avances en la reproducción asistida”. Revista Sobre Ruedas, 41, 4-6
