Un estudi del projecte PREHABILITA de l'Institut Guttmann, publicat a la revista  Journal of Neuro-Oncology, demostra per primera vegada la viabilitat de l'aplicació d'un protocol d'estimulació cerebral no invasiva previ a la cirurgia de tumor cerebral, amb l'objectiu de minimitzar les seqüeles de la intervenció. Els resultats de l'estudi –el primer en el món d'aquestes característiques– també apunten que la utilització de la imatge per ressonància magnètica funcional per seleccionar la zona del cervell a estimular podria optimitzar els resultats de la intervenció. 

L'objectiu de PREHABILITA és aplicar tècniques de neuroestimulació cerebral no invasiva abans d'una cirurgia de tumor cerebral, amb l'objectiu de desplaçar les funcions de la zona que es veurà afectada per l'operació fins a altres àrees segures del cervell. D’aquesta manera, s’eviten les seqüeles motores i cognitives derivades de la intervenció i s’assegura la major resecció possible del teixit tumoral. Els estudis realitzats fins ara havien demostrat l'eficàcia de la neuromodulació invasiva, que requereix d'una intervenció quirúrgica que augmenta el cost i incrementa la possibilitat d'efectes adversos. “L'aplicació d'intervencions no invasives només s'havia analitzat en dos casos aïllats, sense obtenir resultats concloents sobre la seva viabilitat i la seva eficàcia a l'hora d'efectuar canvis neuroplàstics en el cervell”, indica Leonardo Boccuni, primer autor de l'article. 

El treball publicat ara recull l'experiència de 10 pacients que, entre juliol del 2021 i març del 2023, van seguir un protocol de prehabilitació no invasiva d'entre dues i quatre setmanes de durada, amb una o dues sessions diàries que combinaven neuromodulació i un entrenament intensiu d'una hora de tasques lingüístiques o motores, segons quina fos la funció potencialment afectada per la cirurgia. “Els estudis realitzats fins ara amb tècniques invasives incloïen protocols amb fins a sis hores d'entrenament diari, però els de tècniques no invasives no contemplaven cap entrenament o un màxim de 10 minuts diaris”, explica Boccuni. 

Les cirurgies per extirpar el tumor es van portar a terme a l'Hospital del Mar, l'Hospital Vall d'Hebron, l'Hospital Universitari Mútua Terrassa i l'HM Nou Delfos, tots ells a la província de Barcelona. En cinc dels 10 pacients, el tumor amenaçava la funció motora de les extremitats superiors, mentre que en l'altra meitat estaven en risc el llenguatge i altres funcions cognitives. Els resultats demostren per primera vegada la viabilitat d'un protocol d'aquest tipus previ a una cirurgia de tumor cerebral, amb una adherència òptima al tractament i l'absència d'efectes adversos relacionats amb la intervenció. En tots els casos, els resultats clínics relatius a la funció motora i cognitiva es van mantenir estables o van millorar de manera significativa. Un aspecte que s'analitzarà en futurs treballs és determinar quin paper juga la intensitat del tractament en aquests resultats. 

Selecció del punt d' estimulació cerebral 

D'altra banda, l'equip investigador també pretenia comprovar la validesa de la ressonància magnètica funcional prèvia a la cirurgia com a criteri per seleccionar la zona del cervell a estimular. Actualment, l'elecció de la zona es pot guiar segons 3 criteris: 1) anatòmics (la ubicació del tumor al cervell); 2) les dades sobre l'activació de les zones cerebrals obtingudes per estimulació magnètica transcranial (TMS); i 3) la informació obtinguda mitjançant ressonància magnètica funcional. Els resultats indiquen que els canvis neuroplàstics més rellevants es van donar quan l'elecció de la zona del cervell a estimular es va basar en la informació proporcionada per la ressonància magnètica. “Això demostra que les dades de neuroimatge són una estratègia vàlida a seguir i que el criteri de selecció del punt d'estimulació juga un rol determinant en el resultat clínic”, conclou Kilian Abellaneda, Doctor en Neurociències i coinvestigador principal de PREHABILITA.