Aproximadament un 50% de les persones amb una lesió medul·lar la tenen a nivell cervical. Si aquesta lesió afecta la funcionalitat dels braços, limita de manera molt severa l’execució de les activitats de la vida diària del pacient, i per tant la seva qualitat de vida. Això fa que la rehabilitació del braç i la mà sigui una prioritat per a les persones amb una tetraplegia. Amb aquest objectiu, l’Institut Guttmann ha portat a terme un assaig clínic que demostra que la rehabilitació mitjançant estimulació transcutània (tSCS) combinada amb un exoesquelet obté millors resultats que la rehabilitació únicament amb l’exoesquelet. Els resultats s’han publicat a la revista Biomedicines.

“No hi havia treballs que estudiessin la combinació de les dues tècniques en pacients amb lesió a nivell cervical”, explica Loreto García Alen, terapeuta ocupacional i investigadora predoctoral de l’Institut Guttmann i primera autora de l’article. “Els que hi havia eren amb mostres molt petites, d’un màxim de 6 pacients, sense grup control o amb lesions de més d’un any. Això fa que el nostre assaig sigui el més gran d’aquestes característiques i amb un grup control”, continua.

L’estudi va incloure 21 persones majors d’edat amb una lesió estable a nivell cervical d’entre 3 i 12 mesos. Es van distribuir en dos grups similars en edat, gènere, nivell neurològic, severitat de la lesió i capacitat motora de l'extremitat superior. 15 persones van participar en el grup d’intervenció i 14 en el grup control, ja que 8 dels pacients van ser inclosos en els dos grups. Tots van fer 8 sessions de rehabilitació –4 per setmana– que en el grup control consistien en el treball únicament amb l’exoesquelet, i en el grup d’intervenció en una combinació d’exoesquelet i tSCS aplicada simultàniament entre la C3-C4 i la C6-C7. “La nostra hipòtesi era que la combinació de tSCS i rehabilitació basada en activitat obtindria millores funcionals més grans, ja que ajudaria a millorar la neuroplasticitat”, exposa la Dra. Hatice Kumru, neuròloga de l’Institut Guttmann.

Tots els participants van ser avaluats a l’inici de l’assaig, després de l’última sessió i 2 setmanes després de la finalització. Els resultats demostren que els dos grups van presentar una millora en la mobilitat i funcionalitat de les extremitats superiors, però que la millora va ser significativament superior en el grup d’intervenció per a les mesures de força i força de pinça. “El fet que no fes més d’un any de la lesió podria explicar els bons resultats en ambdós grups –raona el Dr. Joan Vidal, Director Docent de l’Institut Guttmann i últim autor de l’article–. Però les diferències en el grup d’intervenció demostren els avantatges potencials de la combinació de les dues tècniques per optimitzar els resultats de la rehabilitació de les extremitats superiors”, conclou.