Després d’una lesió medul·lar, l’estada a l’hospital no serveix només per a la rehabilitació física, sinó que també s’aborden aspectes psicològics i es prepara el pacient per al que vindrà després de l’alta. Tot un equip de professionals treballa perquè aquella persona pugui reprendre la seva vida el més aviat possible. Però existeixen casos en què, per motius diversos, l’usuari/ària necessita d’una intervenció més personalitzada que no es podria desenvolupar de manera òptima amb un ingrés hospitalari. Per donar resposta a aquesta necessitat, l’Institut Guttmann va implementar al 2022 el Programa d'Hospitalització a domicili per a pacients amb una lesió medul·lar complexa, que en el seu primer any ha atès a 31 persones en el seu domicili durant una mitjana de 4 mesos, aconseguint un altíssim grau de satisfacció.

Per norma general, quan una persona pateix una lesió medul·lar ingressa durant uns mesos a l’hospital, on segueix un programa intensiu de rehabilitació. Es treballen aspectes motrius, psicològics i funcionals, amb objectius com ara les transferències –desplaçament de la cadira de rodes a un altre lloc–, la higiene diària, les sortides al carrer o les cures de la pell, entre molts altres. Però hi ha casos que, a causa de l’edat o altres patologies, no podrien obtenir un benefici òptim d’un ingrés hospitalari. “Un metge avalua cada situació i fa la derivació quan creu que és convenient un suport extra. Llavors es dissenya un tractament individualitzat de mitja/baixa intensitat, amb l’objectiu d’assolir la màxima autonomia personal, proporcionar eines de maneig als cuidadors i connectar amb els recursos de la zona”, exposa Cristina Bonet, terapeuta ocupacional de l’Institut Guttmann i coordinadora de l’Equip d’Avaluació i Suport Especialitzat en Neurorehabilitació (EASE), responsable del programa.

Per accedir a aquest servei és necessari tenir una lesió medul·lar, disposar d’un habitatge adaptat i d’una persona de suport o cuidador/a en el domicili. Dels 31 participants d’aquest primer any, 18 tenien una paraplegia incompleta, 6 una paraplegia completa, 6 una tetraplegia incompleta i 1 una tetraparèsia (debilitat a les 4 extremitats). A més, en 8 pacients la lesió era secundària a un procés oncològic. “Un dels aspectes més importants del programa és que tot el que es treballa s’implementa directament en l’entorn de la persona. A l’hospital, els pacients s’enfronten a una realitat en certa forma “irreal”, perquè els espais i recursos són 100% accessibles. Però a casa la funcionalitat és real; quan finalitzen amb nosaltres, totes les millores en aspectes com desplaçar-se pel domicili, sortir al carrer o tenir cura de ferides ja estan integrades en la seva vida quotidiana”, apunta Bonet. 

“De sobte te trobes amb gent que t’escolta” 
Els resultats de les escales de valoració dels usuaris/àries indiquen un altíssim grau de satisfacció. El 100% dels participants han puntuat per sobre de 8 la seva experiència –un 50% li ha atorgat la nota màxima de 10– i afirmen que recomanarien el programa a altres persones en la seva situació. 

Continua a la nota de premsa adjunta.