L’equip investigador del projecte PREHABILITA ha publicat a la revista Frontiers in Oncology un case report que demostra per primer cop que l’aplicació d’estimulació cerebral no invasiva (ECNI) combinada amb exercici intens produeix canvis neuroplàstics clínicament rellevants abans d’una cirurgia per a l’extirpació d’un tumor cerebral, revelant quins podrien ser els mecanismes neurals subjacents a aquest procés. Això ajuda a minimitzar les seqüeles neurològiques derivades de l’extirpació del tumor i podria situar l’ECNI com a opció alternativa a l’estimulació invasiva, més costosa i amb més risc d’efectes adversos.

PREHABILITA és un projecte de l’Institut Guttmann, finançat per la Fundació Joan Ribas Araquistain, que té com a objectiu minimitzar les seqüeles físiques i cognitives de la cirurgia de tumors cerebrals mitjançant l’aplicació combinada d’ECNI amb entrenament intensiu per modificar l’activitat del cervell abans de la intervenció. Es tracta del primer assaig clínic d’aquestes característiques al món, en el qual ja han participat 26 pacients.

El protocol de prehabilitació inclou dos procediments previs a la cirurgia: en primer lloc, s’aplica neuromodulació per inhibir de manera temporal l’activitat de la zona del cervell on se situa el tumor i que, per tant, és susceptible de ser lesionada durant la intervenció. Després, el participant realitza diverses tasques físiques i/o cognitives (segons la funció que es pot veure afectada), la qual cosa força el cervell a buscar una regió alternativa que li permeti portar-les a terme. “D’aquesta manera, preparem al cervell perquè, en cas que la cirurgia causi una lesió real, ja hi hagi altres zones que el permetin funcionar adequadament”, exposa Leonardo Boccuni, investigador pre-doctoral del projecte i primer autor de l’article.

Fins ara, només s’havien publicat dos casos de neuromodulació no invasiva prèvia a la cirurgia de tumors cerebrals, i en cap dels dos s’havia estudiat la reorganització de les xarxes cerebrals com a conseqüència del procediment. “Els mecanismes subjacents a aquest procés no es coneixen en profunditat i aquest és un factor clau que hem abordat de manera pionera, estudiant com canvia la connectivitat del cervell durant el procés de prehabilitació”, explica Kilian Abellaneda, Doctor en Neurociències i co-Investigador Principal del PREHABILITA.

Efectes en l’activitat i la connectivitat cerebral

Per investigar aquest aspecte, l’equip ha analitzat el cas d’una persona amb un tumor en una zona frontal implicada especialment en el llenguatge. El pacient va realitzar 20 sessions de prehabilitació durant 12 dies, que consistien en inhibir la zona del cervell que seria afectada per la cirurgia i realitzar immediatament després tasques intensives en els 3 idiomes que parlava.

La cirurgia es va efectuar de manera satisfactòria, i les anàlisis posteriors no van detectar cap alteració en la capacitat del llenguatge del pacient. A més, les proves de neuroimatge van mostrar que la zona més propera al tumor activada durant les tasques de llenguatge es va allunyar 15,9 mil·límetres de la lesió. També es va detectar un increment específic de la connectivitat de la xarxa cerebral del llenguatge, en la qual es va centrar el procés de prehabilitació, però no en una xarxa de control visual. Segons Abellaneda, “aquest es un element clau per entendre com funciona el procés de prehabilitació, ja que indica que la connectivitat funcional pot reforçar-se durant el procés, potencialment enfortint les vies funcionals que la xarxa tenia a l’inici”.

Així doncs, els resultats indiquen que la prehabilitació va aconseguir canvis plàstics en el cervell que potencialment s’associaren a uns millors resultats de la cirurgia, tot revelant els mecanismes que podrien ser subjacents a aquests canvis. Els investigadors apunten que les possibles causes d’aquest resultat van ser l’elecció de la zona seleccionada per a la neuromodulació, que va tenir en compte la localització del tumor i la distribució de les principals zones d’activació durant les tasques de llenguatge, així com el tipus i la intensitat de les tasques de prehabilitació.

L’equip del PREHABILITA treballa ara en l’anàlisi dels altres casos que integren l’assaig clínic, així com en la inclusió de nous pacients, per confirmar aquesta troballa. “Això ens permetrà estudiar millor com funciona la prehabilitació en els diferents pacients, obtenir més informació sobre els mecanismes subjacents i esbrinar si hi ha indicadors de resposta a la intervenció que puguem tenir en compte en cada cas”, conclou Abellaneda.